divendres, 21 de novembre del 2008

Fantasies

Sóc a la feina mentre escric això. Tinc davant els dos homes més sexys de l'oficina. Ara mateix, un m'acaba de dedicar un somriure. Si ell sabés... Què us podria dir d'ells dos perquè us en fessiu una idea? L'un és fort, fa esport habitualment. És alt. Com que a l'oficina fa calor, sempre duu la camisa arromangada, i els seus avantbraços fan posar calenta a més d'una del voltant. Quan hem sortit de festa (sopars d'empresa, etc.) és el més esbojarrat. S'arramba, provoca, sap que agrada, i li encanta ser el centre de les mirades de totes nosaltres. És d'aquells que te'ls imagines al llit fent tot allò que no explicaries ni a la teva millor amiga. L'altre en canvi és un home ben normalet, no gaire més alt que jo. Discret. El seu cos no té res a veure amb el de l'esportista, però és sexy igualment. És un home d'aquells que saps que amaguen una personalitat apassionada, però no ho demostra a qualsevol. Em té intrigadíssima.

La meva fantasia recurrent la protagonitzen els dos, evidentment. L'un m'arrenca la roba amb passió mentre l'altre besa la meva pell amb tendresa. L'un m'aixeca per llançar-me al llit mentre l'altre m'hi rep amb una carícia. L'un em gira per posar-me de quatre grapes per follar-me com un animal mentre l'altre em masturba lentament.

(Ui, ve el jefe!)

17 comentaris:

llenguaddicta ha dit...

Vaja, veig que no sóc l'única amb fantasies d'aquesta mena. Potser les meves no són de tant de nivell, però déu n'hi do com se semblen. ¿Algú més?

òscar ha dit...

en unes setmanes arriba el tradicional sopar d'empressa de nadal.
per tant ... fantasia, realitat o, finalment, bolinga generalitzada ballant al bikini?

esperem el post de finals de desembre! :)

El Company de Venus ha dit...

Ui... Quin panorama més engrescador... On jo treballo també fa calor, de fet porto màniga curta... Però em falten aquests referents sexys...
Ui, que ve la jefa...

El Company de Venus ha dit...

Per què ha de costar tant evidenciar les fantasies? Per què no fer-les avinents?

mar ha dit...

quina bona vista noia!
i tu no has notat alguna vegada les seves mirades furtives?
jejeje
potser... tu també ets la protagonista de les seves fantasies...qui sap!

petonet!

Lucrècia de Borja ha dit...

De l'esportista ja s'espera d'ell que siga un salvatge al llit i si no ho és... deceb. En canvi els aparentment timidets... sorprenen ;)

ciber besets

Eulalia ha dit...

Jo treballo envoltada d'homes, de fet soc la única dona del taller, si deixem de banda la secretaria que, a mes d'estar tot el dia a la oficina es la cunyada del jefe.

N'hi ha uns cuants que estan força be.

Anem amb uniforme i hi ha un sol vestidor...

...i a l'estiu mai vaig a la feina amb uniforme. Jeje.

Amèlia ha dit...

Òscar, el post de després del sopar de nadal te'l dedicaré.

Ai, company de venus, que em sembla que a les oficines això de posar la calefacció alta és una estratègia perquè la gent vagi lleugereta de roba. Estic completament d'acord amb tu. Fem evidents les fantasies. Ara que no sé la cara que em faran aquest parell quan els ho proposi.

Mar, si jo fos la protagonista de les fantasies d'aquest parell, el món seria perfecte. Seguim somiant.

Tens raó, Lucre. Els timidets deixa'ls anar. És precisament dels dos el que més vegades he enxampat dedicant-me una mirada furtiva.

Uau, Eulalia, lo tuyo son palabras mayores! N'hi ha que neixen amb estrella...

Hèctor ha dit...

ai... la tensió sexual a la faena pot estar molt bé, i alhora ser un martiri, tot depen del costat que et toque ;)

i tu has parlat de companys, però i quan la tensió és amb el/la teu/s superior/a? bufff l'eròtica del poder... vas tot el dia caminant en cercles, però ningú no et nota res, perquè vas de tímid xD

òscar ha dit...

val. jo també et dedicaré el meu post post (valgui la redundància) sopar d'empressa de nadal. això si, potser hi han escenes que me les he d'inventar donat que se sol beure alguna cosa més que fanta taronja

Amèlia ha dit...

Tensió incontrolable quan es tracta del teu superior. Completament d'acord.

Gràcies per la futura dedicatòria post post. A veure si al final no tindrem res a explicar i ens ho haurem d'inventar...

El Company de Venus ha dit...

La teva fantasia, no sé si feta realitat encara, em va fer pensar i em va suggerir algunes idees. Passa pel bloc i les podràs llegir. Són en un altre to, t'aviso, però la gènesi és aquest teu post.

Amèlia ha dit...

Gràcies, ara mateix m'hi passo.

El veí de dalt ha dit...

Vaja...he baixat del replà recomanat per "CAts" i veig que tenien raó! Tu has de formar part del "Racó del/la blocaire calent/a que s'emet a ONA FM! Que et sembal enviar-me un relat i el llegim per antena? Pots mirar al blog els que ja han sortit...

Amèlia ha dit...

Veí de dalt, em sembla una magnífica idea. Però relats relats, no sé si són. Són vivències, idees, fantasies...

ESCLATA-SANGS ha dit...

Quina llàstima que a la meva feina tots siguem homes i no pugui tenir aquesta mena de fantasies...!

Amèlia ha dit...

Home, les pots tenir igual... Però és clar, no serà el mateix.