dimecres, 11 de febrer del 2009

La vida és meravellosa, no us pareix?

Sort que l'Hèctor m'ha escrit un comentari en el darrer post, perquè el cert és que vaig tant de cul que ni pensava en el blog!

I per què vaig de cul? Perquè estic enamorada... (ara és quan sona una música ben carrinclona i surten cors i estrelles del mig de la pantalla). Quan una s'emparella el món desapareix, els amics s'emprenyen perquè ja no els fem cas, i a la feina et foten bronca perquè no dones una. Però què li farem? Ara em toca viure això i pense viure-ho. I qui no hi estigui d'acord que es pose fulles. Oi que m'enteneu?

Ara voldreu que us expliqui detallets del maromo, eh? Us diré només que és un dels dos amb qui tenia fantasies a la feina, us recordeu? Quin dels dos? L'animal musculós o el tímid seductor? No us ho dic, ale. Sí que us diré que m'ha sorprès mooooolt gratament al llit: jo que em pensava que els homes no en sabien, de satisfer les dones, i mira... ben servida vaig.

(Un secret, m'ha demanat de fer sexe anal, però jo no ho he probat mai, tinc les meves manies).

14 comentaris:

as de diamants ha dit...

Enhorabona Amèlia! Aprofita el moment i gaudeix-ne.

I pel que fa a la proposta del teu misteriós amant... no te n'estiguis, dona... poquet a poquet... amb delicadesa... ja veuràs com t'agrada.

Amèlia ha dit...

Això vol dir que vosaltres...? Òndia, quin trio d'asos que esteu fets... marranos! I quan ens ho pensaveu explicar?

as de cors ha dit...

Nosaltres, res, nena. Ells sí, jo no, vaja. Jo tampoc no tinc superada aquesta mania, ves...

El teu maromo, és el tímid, oi?

El Company de Venus ha dit...

Jo crec que el maromo en qüestió deu ser el tímid, vés per on. Deu ser la intuïció de la meva part femenina. Felicitats.

Hèctor ha dit...

Aaains la primavera que ja s'acosta, amb eixes nits que són fresquetes però ja no tant, hmm... eixes nits que agrada estar junt a una altra persona, olorant la seua pell i descobrint-li racons i més racons

Eixes nits que es passen en blanc, buff! :D

Fes el que et vinga de gust fer, Amèlia, però passa-ho bé xiqueta.

I als de la faena el que els notaràs és la cara d'enveja continguda quan veuen la teua de ... ben servida ;)

Fel·licitats!

Amèlia ha dit...

Gràcies a tothom... i si passo uns dies sense dir-vos res, ja sabeu que és perquè m'estan deixant "ben servida".

òscar ha dit...

ja deia jo que d'aquell sopar d'empressa n'havia de sortir alguna cosa bona.
música de violins pel post ... :)

bon cap de setmana!

Amèlia ha dit...

Aprofito que el meu "amic" s'està dutxant per engegar l'ordinador, mirar el correu (37 missatges sense obrir!)... i de pas mirar-me els blogs (meu i vostres). Es que no em deixa un moment de respir aquest home...

Òscar, la vas encertar: va ser poc després del sopar d'empresa. Però ben casual, eh? Home, no et negaré que al sopar vaig preparar-me el terreny, és clar, però no va passar res. Ens vam trobar un dia pel carrer, i anàvem tots dos sols! La resta més endavant, que acaba de sortir de la dutxa i em torna a reclamar. (Si sabés que escric un blog on parlo d'ell...)

Hèctor ha dit...

L'altre dia, Amèlia, pensant en el moment en què estàs, vaig escriure això al meu blog:

Calentets:

http://www.rubiomarin.com/ca/2009/02/14/calentets/

;) bon apetit i ja em diràs si no et sona la situació

salut!
Hèctor

Amèlia ha dit...

Hèctor, m'ha encantat el teu post. Ment calenturienta, he pensat el que no era, ai... com som... Però sí, algú em va dir l'altre dia que el llit es va inventar per dormir. Me vaig quedar a quadres.

Hèctor ha dit...

El llit per a dormir? Depravats! ;)

Anònim ha dit...

FELICITATS, jo sense saber res aposte per el timid, jajaja di que si tu disfruta que ja hem patit prou, a vore quan hem toca a mi, i amb uno com el teu bo al llit ajajaj será per demanar. un bes

Amèlia ha dit...

El que es diu dormir, no dormo gaire. I se m'ha acabat el tapaulleres! Ja voràs demà a la feina. Hèctor, depravats. El llit és per tot menys dormir. Lansbury, et desitjo que tinguis sort. La clau és que es pensin que són ells qui t'han triat a tu ;-)

Faune ha dit...

Vaja, grata sorpresa aquest blog, m'agrada prou... i enhorabona! Espere però, que a estes altures, des de que vas posar el post, no es quede desfasat el comentari. I posats a comentar, em dona que serà el tímid, que de tímid em pareix que en veritat, res, jejeje. I si a hores d'ara encara no has acceptat la seua proposta, et dic el mateix que l'as de diamants, poquet a poquet i amb delicadesa (i am molt de preliminars, ditets, massatgets, besos negres, jocs, ah, i molt lubricant!, que no falte!). Petons des dels boscos.