divendres, 12 de desembre de 2008

Trio d'asos

Ja em trobaveu a faltar, a que sí? He estat enfeinada (quan s'acosta la fi de l'any, els jefes es tornen tots bojos de cop: tot ha d'estar per ahir...). Però he estat fent treball de camp. Tinc la sort de tenir una coneguda que viu experiències apassionants, gairebé religioses (ep, que parlo de sexe, eh? No us penseu que m'he trastocat), i de molt del que m'explica jo alimento aquest blog. L'última és ben complicada... i és que resulta que li agraden un home i una dona alhora. Fa poc la Lucre ha escrit un post on ens donava els resultats de l'enquesta sobre bisexualitat, i la seva opinió, i on ens demanava que hi diguessim la nostra. I he pensat, coi, si jo conec una persona que ho és, ben a propet meu, ¿per què no aprofitar-ho? (Em matarà quan em torni a veure, per tant, aquest és l'últim post de la reina de cors).
Aquesta coneguda (a qui direm N) està penjadeta per un home i per una dona, al mateix temps. Si tot fos això, oi? Però no, a ella li agraden les coses complicaetes, i resulta que l'home i la dona en qüestió són parella. Pel poc que sé (la tia no dóna detalls, la molt...), són una parella bastant oberta, i han arribat a practicar sexe plegats en alguna ocasió.
I jo, que fa dies que intento treure-li més informació i no me la dóna, em pregunto, ¿què faria jo en una situació així? ¿Com podria estar alhora amb un home i una dona, que són parella? Imagino que en algun moment la cosa passa de ser només sexe a ser una relació, perquè si entre dos ja és complicat que no s'hi barregin els sentiments, entre tres ha de ser la repanocha. ¿Què passarà quan algun dels tres comenci a sentir coses per algun dels altres que potser no hauria de sentir? ¿On acaba el joc i comença la relació? Deixant de banda que segurament el sexe ha de ser una experiència molt enriquidora, salvatge, novedosa, etc., tots sabem que les dones tard o d'hora acabem implicant-hi sentiments. ¿Què passarà si N s'enamora de la dona? ¿I si s'enamora de l'home? Sigui com sigui, si s'enamora d'un dels dos, cagada, perquè si són una parella consolidada N no serà una amenaça per a la relació, i es quedarà amb un pam de nas, més penjada que un fuet.
¿I si és un dels dos de la parella qui s'enamora de N? La cosa està més fotuda, en aquest cas, perquè jugar amb foc ja ho té, que de vegades et cremes.
¿I si no hi ha enamorament i es plantegen tirar endavant una relació a tres bandes? ¿És possible? ¿En coneixeu cap que hagi funcionat? ¿Creieu que seria més fàcil si fossin dos homes i una dona?

16 comentaris:

òscar ha dit...

doncs aquí si que m'hauré de quedar amb l'escapista no sap, no contesta. no conec cap trident amèlia, ni que hagi funcionat ni que s'hagi espatllat quan encara estava en garantia.
tampoc crec que el resultat pogués variar, rumiant-ho una mica, en cas que fóssin dos homes i una dona.
el tres bandes, en billar, ja sembla molt difícil. si parlem de persones la carambola em sembla impossible. :)
bon cap de setmana!

Anònim ha dit...

Amèlia, mona, soy N. Empiezo a arrepentirme de explicarte según qué cosas... ¿No quedamos que era top secret? Antes infórmate, mujer, que te has quedado en el principio del principio... Estamos en la fase de ¿y ahora qué narices hacemos con lo que sentimos? ¿Cómo se gestiona algo de lo que nadie habla nunca? Nos gusta lo que tenemos, aunque sabemos que es efímero. ¿Debemos seguir o parar ahora que aún no nos hemos hecho demasiado daño?

Se aceptan consejos...

Amèlia ha dit...

Vaja, Òscar, em sembla que la teva resposta no ajuda gaire...

N, guapa, perdón. Sé que en cuanto me veas me matas, pero que conste que he mantenido una absoluta discreción a la hora de contarlo. Dudo mucho que nadie sepa quién eres, si es eso lo que te preocupa. Y mira, por lo que veo, necesitas respuestas. ¿Quizá aquí llegue alguien que te las pueda dar? Un abrazo.

Hèctor ha dit...

Ves per on, això ara esdevindrà la nit dels ignorants ;) però bé, sóc de l'opinió que totes aquestes classes de relacions -que poden estar molt i molt bé o tot el contrari- funcionen una mica sobre el fil, i amb fils estan enganxadetes generalment. Acostumen a tindre una durada indefinida però finita.

O siga que tard o d'hora evolucionen cap a un altre estadi. Ja siga el final, o ja siga la renegociació dels termes diguem-ne contractuals de la/es relació/ons implicada/es.

Dit d'una altra manera, atés que ja sabem que la cosa no durarà eternament, el més raonable sembla gaudir la fase actual com millor es puga.

Els valencians diguem que el que va davant, va davant. Una forma més suau de dir-ho serà que si no gaudeixes ara, i tenint en compte que a la transició entre formats de relacions es patirà bona cosa, és molt probable que no gaudiràs al futur.

En resum? benvolguda N, juga mentre et trobes còmoda i/o et compense el risc/guany. I quan ja no estigues així de bé, renegocia termes o plega.

Besadetes,
Hèctor

Sirvi ha dit...

Hola,
Jo en vaig conèixer una, de relació a tres bandes. També era un matrimoni al qual es va afegir un altre home, tot i que em penso que era ella la única que en gaudia dels dos i ells només la compartien. La cosa va funcionar uns anys fins que, finalment, la primera relació es trencà i el nou esdevingué la nova parella d'ella.
La situació no és la mateixa i el desenllaç no és gaire feliç però és l'únic testimoni que puc donar...
Jo no sóc gaire de donar consells (si no sé gestionar la meva vida no putinejaré la dels altres...), així que, N, com ho sentis... de vegades és millor no pensar massa les coses (una altra cosa que jo no he aconseguit fer mai...).
Petons!!!

Kyara ha dit...

jo, m'oblidaria tant de l'home com de la dona. I si, alguna vegada es separen, llavors si. Però de l'altre manera..es trencaria una relació ( perque en sexe d'un sol cop es dificil que es quedi, sobretot per part de N) i a més a més, patiria la senyora N segurissim.

No se, és la meva humil opinió.

´Mua

Amèlia ha dit...

M'encanta el suport que esteu donant a la pobre N. Gràcies a tots per les vostres aportacions, segur que no en farà cas de cap ni una, però gràcies igualment.

Per cert, s'accepten adreces de blogs, de webs, de fòrums, llibres, etc. sobre el tema, perquè ja tinc curiositat jo i tot.

Besets

Anònim ha dit...

Vaya, no sé qué decir, Sirvi. La historia que explicas es poco alentadora. Aunque claro, no se trata de la misma situación. En cuanto a "no pensar massa les coses", se ha convertido hace ya un tiempo en nuestra bandera. Sería imposible sacar adelante esta relación sin esa máxima.

Gracias por vuestras aportaciones. Y como dice Amèlia, si sabéis de algún blog, etc., informadnos, pero no para cubrir la curiosidad enfermiza de Amèlia. ;)

N.

Anònim ha dit...

Amelia, chévere tu blog.

Querida N, permitime que mantenga el anonimato. Conozco dos relaciones similares a la tuya, y puedo decir que fueron un verdadero quilombo. En una de ellas me vi yo implicada, en el lugar de la esposa. Y bueno. Salí perdiendo, o no según se mire ya que después de separame y de rehacer mi vida he conseguido la felicidad que en relación no tuve. Para no aburrirte, al final él se quedó con ella,con la que serias vos, si no lo tengo mal entendido. (Mi catalán es algo limitado aún). Por mas que él me aseguró que era un juego, al final acabó por enamorarse, o que sé yo. Por lo que sé siguen juntos aun. Y me alegro pues no se puede dejar de amar sin más a quien ha compartido un pedacito de vida con una.

De la otra relación tengo conocimiento como espectadora. Una amiga conoció a una pareja que pasaban un tiempo de crisis, y aceptaron incorporar un elemento nuevo. Y, como parece que estas historias siempre acaban mal, ¿cómo le dicen acá? sambana norris (como se escriba, recién llegué y fue lo primero que aprendí, la fase de la ortografía está por llegar aún). Mi amiga no consiguió aguantar la situación mucho tiempo. Creo que lo que más la disgustaba o la incomodaba era sentirse un objeto, no sé si sea tu caso.

Deseo haber sido de ayuda. Pero si querés mi consejo, no mezcles sentimientos porque saldrás herida.

N ha dit...

Gracias por tus palabras. No es muy alentador, que digamos... Lo consultaré con la almohada.

Anònim ha dit...

Hola N.,

He arribat a aquest blog una mica
per casualitat, però encara que no ens coneguem de res, deixa'm animar-te més que els últims comentaris!

A veure, d'entrada, qui ha dit que
només les parelles puguin durar?
Per què un trio no pot ser estable? Sí, l'Amèlia s'havia
d'haver informat millor: També
entre tres són possibles els sentiments, es pot estimar a més
d'una persona, això tu ja ho saps
perquè ho estàs vivint.
No deixeu que el fet que és una
cosa de què no es parla, com dius
tu, us aturi. Però a internet
es parla de moltes coses...
busca "poliamor" amb el google
i trobaràs poliamor.net, pàgina
d'una de les integrants d'un trio que conec personalment.
Amb sort, fins i tot llegeixi
aquest blog. Se'n van a viure junts i criaran el fill d'una d'elles entre els tres. Que els pot sortir malament?
També els pot sortir malament a una parella convencional. Que si
amb dos ja és complicat amb tres més? Si estàs amb ells i ells estan amb tu és perquè no sou gent
que cregueu que l'amor és o ha de
ser complicat.
En aquest punt estic amb l'Hèctor,
gaudeix-ne i no t'hi trenquis el
cap, però és important que parleu
entre els tres del que us preocupi, que busqueu unes condicions en què estiguen els
tres el màxim de còmodes.

Per què creieu que ha de ser efímer? És aquell enamorament del
principi i prou? Bé, en tot cas,
quan passi aquest enamorament sabreu si pot durar o no. Ara és
massa aviat. Això sí, us durarà
en la mesura que ho vulgueu els
tres, és clar. Vull dir que les
pors es poden convertir en una
profecia que s'autocompleix:
Si no doneu ni cinc cèntims per
una relació entre els tres a llarg
termini, no us pot funcionar mai.
En aquest cas, després diríeu
"veus, no podia funcionar".
Però ara teniu l'oportunitat de
creure-hi i que us funcioni.
Poca gent la té. Per a mi, teniu
gairebé l'obligació moral d'aprofitar-la!

Ànim!

Amb sana eneveja,

Roger

Com que no tinc blog, ho deixaré
així, mig anònim, però em dic
realment Roger, eh?

Anònim ha dit...

Moltíssimes gràcies, Roger, per les teves paraules. La informació que adjuntes ens serà de gran ajuda, sens dubte. Saber que al món hi ha més gent que ha passat pel mateix és sempre un consol. A veure què ens porta el 2009. De moment, ha començat força bé.

N.

as de cors ha dit...

Hola a tothom. Sóc N. As de cors a partir d'avui. Volia convidar-vos al nostre blog recent estrenat, Trio d'asos (gràcies, Amèlia, per la idea). Tot i que la relació ja ha acabat, hem volgut compartir les nostres vivències, per tal d'ajudar a qui ho necessiti, i per poder explicar marranades, que també en teníem ganes.

Amèlia ha dit...

Ei, N.!!! O més ben dit, as de cors... quant de temps sense veure't. D'acord, jo també porto temps sense escriure, massa feina i tota per ahir, com sempre. Però tinc preparats un parell de posts que quan els penja veureu... M'encanta el vostre blog. Ja era hora que compartíssiu, marranes! Quina pena que s'hagi acabat.

Besets.

mar ha dit...

Hola a totes i tots!

Completament d'acord amb el Roger!

Es pot estimar a més d'una persona? Sí!
Es pot viure una relació poliamorosa? Sí!
És fàcil? NO!
Val la pena? Sí!
A algú se li acudiria preguntar si val la pena estar enamorat?
estimar?
descobrir?
aprendre?
compartir?
viure?
...?
Conec també el cas que explica el Roger i és digne d'admirar...

Una abraçada!
Estem per aquí per compartir inquietuds i... vida!

Hèctor ha dit...

Amèlia, no escrius ja? Hmm o potser sí? ;)