Què els passa als homes? Quina necessitat tenen de dir-te coses boniques quan en realitat només volen passar una estona amb tu? Entenc que et puguin dir coses com "bonica" o "com m'agrades", perquè, bé, la situació ja ho comporta, això... Però, quan comencen amb paraules majors, ¡fuig! Us ha passat mai que un paio us digués "ets la dona de la meva vida" i desaparegués de la faç de la terra en un tres i no res? Com recupero la confiança en els homes, jo ara?
Ortus
Fa 7 anys
2 comentaris:
Els homes, en el fons, som uns tanoques!
Ha ha ha! Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada