Addicted to love

La vida és meravellosa, no us pareix?

2009-02-11T11:06:00.000-08:00

Sort que l'Hèctor m'ha escrit un comentari en el darrer post, perquè el cert és que vaig tant de cul que ni pensava en el blog!

I per què vaig de cul? Perquè estic enamorada... (ara és quan sona una música ben carrinclona i surten cors i estrelles del mig de la pantalla). Quan una s'emparella el món desapareix, els amics s'emprenyen perquè ja no els fem cas, i a la feina et foten bronca perquè no dones una. Però què li farem? Ara em toca viure això i pense viure-ho. I qui no hi estigui d'acord que es pose fulles. Oi que m'enteneu?

Ara voldreu que us expliqui detallets del maromo, eh? Us diré només que és un dels dos amb qui tenia fantasies a la feina, us recordeu? Quin dels dos? L'animal musculós o el tímid seductor? No us ho dic, ale. Sí que us diré que m'ha sorprès mooooolt gratament al llit: jo que em pensava que els homes no en sabien, de satisfer les dones, i mira... ben servida vaig.

(Un secret, m'ha demanat de fer sexe anal, però jo no ho he probat mai, tinc les meves manies).

Trio d'asos

2008-12-12T05:39:00.001-08:00

Ja em trobaveu a faltar, a que sí? He estat enfeinada (quan s'acosta la fi de l'any, els jefes es tornen tots bojos de cop: tot ha d'estar per ahir...). Però he estat fent treball de camp. Tinc la sort de tenir una coneguda que viu experiències apassionants, gairebé religioses (ep, que parlo de sexe, eh? No us penseu que m'he trastocat), i de molt del que m'explica jo alimento aquest blog. L'última és ben complicada... i és que resulta que li agraden un home i una dona alhora. Fa poc la Lucre ha escrit un post on ens donava els resultats de l'enquesta sobre bisexualitat, i la seva opinió, i on ens demanava que hi diguessim la nostra. I he pensat, coi, si jo conec una persona que ho és, ben a propet meu, ¿per què no aprofitar-ho? (Em matarà quan em torni a veure, per tant, aquest és l'últim post de la reina de cors).

Aquesta coneguda (a qui direm N) està penjadeta per un home i per una dona, al mateix temps. Si tot fos això, oi? Però no, a ella li agraden les coses complicaetes, i resulta que l'home i la dona en qüestió són parella. Pel poc que sé (la tia no dóna detalls, la molt...), són una parella bastant oberta, i han arribat a practicar sexe plegats en alguna ocasió.

I jo, que fa dies que intento treure-li més informació i no me la dóna, em pregunto, ¿què faria jo en una situació així? ¿Com podria estar alhora amb un home i una dona, que són parella? Imagino que en algun moment la cosa passa de ser només sexe a ser una relació, perquè si entre dos ja és complicat que no s'hi barregin els sentiments, entre tres ha de ser la repanocha. ¿Què passarà quan algun dels tres comenci a sentir coses per algun dels altres que potser no hauria de sentir? ¿On acaba el joc i comença la relació? Deixant de banda que segurament el sexe ha de ser una experiència molt enriquidora, salvatge, novedosa, etc., tots sabem que les dones tard o d'hora acabem implicant-hi sentiments. ¿Què passarà si N s'enamora de la dona? ¿I si s'enamora de l'home? Sigui com sigui, si s'enamora d'un dels dos, cagada, perquè si són una parella consolidada N no serà una amenaça per a la relació, i es quedarà amb un pam de nas, més penjada que un fuet.

¿I si és un dels dos de la parella qui s'enamora de N? La cosa està més fotuda, en aquest cas, perquè jugar amb foc ja ho té, que de vegades et cremes.

¿I si no hi ha enamorament i es plantegen tirar endavant una relació a tres bandes? ¿És possible? ¿En coneixeu cap que hagi funcionat? ¿Creieu que seria més fàcil si fossin dos homes i una dona?

Fantasies

2008-11-21T04:20:00.000-08:00

Sóc a la feina mentre escric això. Tinc davant els dos homes més sexys de l'oficina. Ara mateix, un m'acaba de dedicar un somriure. Si ell sabés... Què us podria dir d'ells dos perquè us en fessiu una idea? L'un és fort, fa esport habitualment. És alt. Com que a l'oficina fa calor, sempre duu la camisa arromangada, i els seus avantbraços fan posar calenta a més d'una del voltant. Quan hem sortit de festa (sopars d'empresa, etc.) és el més esbojarrat. S'arramba, provoca, sap que agrada, i li encanta ser el centre de les mirades de totes nosaltres. És d'aquells que te'ls imagines al llit fent tot allò que no explicaries ni a la teva millor amiga. L'altre en canvi és un home ben normalet, no gaire més alt que jo. Discret. El seu cos no té res a veure amb el de l'esportista, però és sexy igualment. És un home d'aquells que saps que amaguen una personalitat apassionada, però no ho demostra a qualsevol. Em té intrigadíssima.

La meva fantasia recurrent la protagonitzen els dos, evidentment. L'un m'arrenca la roba amb passió mentre l'altre besa la meva pell amb tendresa. L'un m'aixeca per llançar-me al llit mentre l'altre m'hi rep amb una carícia. L'un em gira per posar-me de quatre grapes per follar-me com un animal mentre l'altre em masturba lentament.

(Ui, ve el jefe!)

Sis coses que em fan feliç

2008-11-18T05:52:00.000-08:00

La Lucrècia m'ha passat aquest meme. Es tracta d'escriure sis coses que em fan feliç i que no estiguin relacionades amb el sexe. Allà van:

1. Llevar-me quan el sol ja fa una estona que ha sortit (i si he fet mitja volta al llit, encara més).
2. Seure en un parc a la tardor i observar la gent com passa.
3. La remor del mar xocant contra les roques en dies ventosos.
4. Menjar nubes, un plaer que cal dosificar.
5. Tenir un estat d'ànim determinat i sentir casualment una cançó que confirma el meu estat.
6. Acabar-me les crispetes just abans que comenci la pel·li al cinema.

I ara el passo a: Eulàlia, llenguaddicta i òscar (encara no tinc prou lectors...).

PD: I li passo també a l'Hèctor, que me'l vaig oblidar (ho sento).

Coses que m'agrada que em facin

2008-11-17T14:07:00.000-08:00

M'encanta que em despullin amb la mirada, especialment si qui ho fa té intenció de fer-ho després literalment (i si és el meu tipus, és clar). M'agrada que em parlin a cau d'orella. M'encanta que em toquin el cap, amb tendresa, però també que m'estirin els cabells amb certa agressivitat, en aquell mateix punt de les meves mossegades, el punt que si traspassem fa mal. M'agrada que em toquin el cul. I els pits, m'encanta que els llepin amb gana. M'agraden els petons tendres als llavis. M'agrada que em mirin mentre em besen. I que em mirin mentre m'acaricien. I mentre em llepen. M'encanta que m'abracin, l'olor de l'acte sexual encara impregnada a les nostres pells. M'agrada la meva olor quan estic encesa. M'encén encara més. M'agrada que em diguin guapa, i bonica, i sexy, i marrana. M'encanta saber-me desitjada. I que em donin ordres al llit, amb subtilesa. M'encanta que em follin.

Coses que m'agrada fer

2008-11-17T03:00:00.000-08:00

M'agrada flirtejar una estoneta abans d'atacar. Algunes mirades, un somriure picant. Una mà sobre el braç, o al pit, accidental. M'agrada agafar la cara dels homes quan me'ls presenten i ens fem dos petons, just en el lloc on comença al coll, sota l'orella. És un raconet que em posa a mil. M'agrada passar la mà per la panxa ben fibrada d'un home. I posar el meu dit dins el seu melic. M'agrada treure-li la roba a poc a poc, descobrir parceles de la seva pell a mesura que queda al descobert. També m'agrada arrencar la roba amb fúria quan la passió apreta i no hi ha temps a perdre. M'agrada llepar. M'encanta llepar. I mossegar. És tan excitant dur l'home al límit del dolor, just on saps que si apretessis més faria mal, però no hi arribes. Els mugrons especialment. M'agrada menjar-la. Molt. I la cara que fan quan s'escorren, no té preu. M'encanta fer petons agressius, marranos, passionals. Com si fossin els últims. M'encanta follar.

Que bo que és el sexe

2008-11-17T02:52:00.000-08:00

Un bon cap de setmana de sexe sense aturador és el millor remei contra el fred, la tristesa, la mandra, l'avorriment... El millor de tot és quan t'estires exhausta al llit, al costat d'un altre cos tan suat com el teu, i sents els batecs del cor que sembla que vol sortir-se del teu pit. I passa aquella miqueta d'aire que et posa els pèls de punta. Penses que no hi ha res millor al món, i en uns minuts et trobes tornant-hi, perquè la vida és curta i no saps quant de temps tindràs aquest home estirat al teu costat. Amb alguns, fins i tot, m'agrada esmorzar-hi. És com el punt final, romàntic si voleu, d'una nit de passió desenfrenada. Després de la marató, un bon esmorzar per a recarregar les piles. I si hi ha temps abans d'anar a treballar, fer un petit resum pràctic de com ha anat la nit, perquè no se'ns oblidi que ens ho hem passat de cine. El dia comença d'una altra manera, oi?

Palles mentals

2008-11-10T03:27:00.000-08:00

Hi ha gent que a més de masturbar-se pensant en algú, va i li envia un sms per dir-li. Així, com qui no vol la cosa. I no seria mala idea si l'enviador del missatge no tingués nòvia i a més recent. ¿Com és que els homes només pensen amb la neurona que tenen entre les cames? ¿Es pot enviar un sms a altes hores de la matinada per dir-li a algú que t'excites pensant que la tens al llit? Bé, que es pot, es pot, això és innegable. Però, ¿cal?

Que morin les princeses i els prínceps

2008-11-08T11:56:00.000-08:00

Desenganyem-nos: els contes de fades no existixen. La Blancaneu, la Bella Durment i la Ventafocs ens han fet més mal que bé, tant a les dones (que ens passem la vida esperant que un príncep ens tregui de l'avorriment) com als homes (que se la passen intentant-nos fer creure que són aquell príncep que esperem). La vida és molt més senzilla que tot això. Les coses no són per sempre, o com a mínim, són per sempre mentre duren. Podem dir "T'estimaré sempre", però sempre afegint-hi un "de moment". Potser el problema d'aquesta reina de cors és que sempre que ha començat una relació ho ha fet com si fos per sempre. Tinc una amiga a qui les coses per sempre li fan pànic, mai no fa res pensant que serà per sempre, però és feliç, precisament per això, casada amb el seu primer i únic nòvio i amb dos fills. Mai no s'ha plantejat que ell fos l'home de la seva vida, senzillament, aprofita el moment. I el seu moment fa dècades que dura. Serà aquest el secret? Començar les coses no pensant que han de ser per sempre? Viure el moment en tot moment?

Prínceps del món, deixeu de despertar princeses a cops de petó. Rebeleu-vos contra el jou que us obliga a ser perfectes. Volem homes normals, amb defectes, amb manies, de carn i òs. Nosaltres, mentrestant, ens anirem despertant soletes per rebre-us ja llevades.

Sometimes you are a windshield, sometimes you are the bug

2008-11-06T06:30:00.000-08:00

És estranya, la vida. Un dia et sents la reina de cors, i al dia següent un simple comodí. Un dia et sents un Mercedes, i l'endemà no ets més que la roda de recanvi d'un Seat Marbella. Avui en llevar-me he pensat, ¿què em tocarà ser avui?

Happy forever

2008-10-30T07:55:00.001-07:00

Algunes dones (totes?) tenim una facilitat innata per a enamorar-nos d'homes que mai podrem tenir: gays, nòvios d'amigues, homes molt més grans (o molt més joves), casats... Al meu voltant hi ha tot de parelles que porten juntes anys, algunes fins i tot dècades, i semblen tan feliços. També és cert que algunes d'aquestes relacions s'acaben, però no són totes, per tant encara em queda una lleu esperança de trobar l'home de la meva vida. Perquè, existeix, oi? O potser només algunes persones estan fetes per a compartir la vida amb un sol amor? Llavors, els altres què hem de fer? Papallonejar? On era jo quan van repartir els nòvios-per-a-tota-la-vida? Per que ningú no em va guardar les engrunetes del pastís? No és just!

Again, and again, and again...

2008-10-28T07:04:00.000-07:00

Hòstia! Cagundena! A la feina m'han tornat a fotre bronca. La veïna del tercer m'ha saludat i ni m'he enterat. He perdut l'autobús per badar. I li acabo de dir a una amiga que fa un dia fantàstic (plou a bots i barrals!). Febre no tinc... No em fa mal res. I no tinc la regla. Llavors, llavors només pot ser una cosa. M'estic enamorant. M'estic enamorant? Un altre cop? Però, no vam quedar que mai més? Desperta! La vida és massa curta com per passar-se-la mirant els ocellets volar sota la pluja. T'has begut l'enteniment? Que ja no tenim 15 anys, per favor... Ara toca tot allò de fer cara de babau, plorar amb qualsevol tonteria, enviar 50 missatges absurds en un dia... Buf, no sisplau, un altre cop no...

Allò que el vent s'endugué

2008-10-27T13:03:00.000-07:00

I arriba el gran dia. El dia tan esperat. Has quedat amb un noi que et fa tilin, que fa temps que us dieu tonteries i que sabies que tard o d'hora cauria. Et poses la roba més provocativa que tens, aquella roba que tens guardada a l'armari amb una etiqueta que hi diu Només per a emergències. Et depiles les celles amb cura, revises que al bolso hi hagi tot el que necessitaràs per a una possible nit fora de casa, buides el desodorant, col·labores al consumisme abocant-te a sobre l'ampolla de perfum (car) que més t'agrada, et tornes a mirar al mirall i et dediques un somriure que només tu entens. I som-hi.

La nit és fantàstica, la temperatura no podria ser millor, i la lluna brilla i et somriu. Ell t'espera puntual, ben vestit, ben plantat. Quan et té al davant et diu que estàs preciosa. Deu punts. Quan li fas els dos petons de rigor t'adones que també li ha caigut l'ampolla de perfum per sobre, que s'ha afaitat del dret i del revés per no deixar-te la cara feta un mapa (tot un detall) i aneu a sopar al lloc més romàntic de l'univers.

El vi i les espurnes del reflex de l'espelma als seus ulls ajuden a escalfar l'ambient. Una copa en un altre bar en acabar, i llavors et fa la pregunta: "Vols venir a casa? Tinc un vi molt bo". El vi m'importa 3 pebrots, anem a casa teva JA! A l'ascensor comences ja a escalfar motors, mentre obre la porta penses "No miris si està ordenat o no, no t'hi fixis, no t'hi fixis", i te'n surts, i no t'hi fixes (com baixa la trempera veure que el teu futurible és un porc). Al sofà uns preliminars: petonets, carícies, una espatlla descoberta, el tirant del sostenidor, fora sabates. Passem a l'habitació, la cosa pinta molt i molt bé, mentre arribes al llit intentes recordar si has agafat condons, sí, els duus a la butxaqueta secreta del bolso. La roba va caient al ritme de les agulles del seu despertador, ell apaga el llum (llàstima), ja sou tots dos completament despullats, i llavors...

I llavors problema: no li trobes la tita. No li trobes! I penses, "On coi l'ha ficada?" Obres el llum. Tachaaaan! El teu dit petit és més gros que el seu "germanet petit" (i tan petit!) en plena erecció. Allò de que el tamany no importa s'ho devia inventar aquest paio que tinc en pilotes al meu costat.

Cita a cegues

2008-10-27T04:50:00.000-07:00

Avui dia, amb això dels blogs, de sobte algú et deixa un comentari de manera anònima. El comentari és més aviat picant, i zas!, hi caus de quatre grapes. Tinc una amiga que no aprèn mai: quan un anònim li deixa un comentari, l'ha de conèixer. És superior a les seves forces. I què passa quan es coneixen? Doncs que, com era d'esperar, el paio no és el seu tipus. Acostumen a ser freaks infumables [sic]. Jo ja li dic, que no trobarà l'home de la seva vida al món virtual. Que surti més, que miri i triï, que conèixer homes a través de la xarxa és com comprar tomàquets per internet: la meitat estan podrits. A mi m'agrada més triar el gènere. Sóc convencional en aquest aspecte. M'agrada mirar. ¡M'encanta mirar! I quan algú m'interessa, llanço la xarxa (la de debò, no la virtual).

És clar que, de vegades, dins la xarxa pesco taurons... és un risc que s'ha de córrer.

Feromones

2008-10-27T03:45:00.000-07:00

N'havia sentit a parlar, però fins que no ho vaig veure no ho vaig poder creure. Entro un dia a una botiga de la cadena Sensual Love amb la idea de fer un cop d'ull, i la dependenta em planta davant dels nassos una ampolleta amb dossificador. Semblava un perfum normal i corrent, però llavors em diu: "És per atreaure els homes". Bé, no ho són tots, els perfums, per atraure als altres? Sí, em contesta, però aquest està fet per potenciar l'olor que tu fas quan estàs produint feromones.

Ai, las! L'invent del segle. Ja no m'he de preocupar d'anotar al calendari els meus períodes forts de producció de feromones (dies en què, com una gata en zel, em passejo pels carrers de la ciutat a la caça del mascle de linx ibèric... o de burro català, en el meu cas...). Ara puc fer olor de feromones quan em vingui de gust.

Prepareu-vos, mascles, que surto al carrer ben equipada.

Per què li diuen amor quan li volen dir sexe?

2008-10-27T03:32:00.000-07:00

Què els passa als homes? Quina necessitat tenen de dir-te coses boniques quan en realitat només volen passar una estona amb tu? Entenc que et puguin dir coses com "bonica" o "com m'agrades", perquè, bé, la situació ja ho comporta, això... Però, quan comencen amb paraules majors, ¡fuig! Us ha passat mai que un paio us digués "ets la dona de la meva vida" i desaparegués de la faç de la terra en un tres i no res? Com recupero la confiança en els homes, jo ara?

Dilemes

2008-10-25T05:38:00.001-07:00

De vegades la vida ens condueix a un punt en què triïs el camí que triïs, serà impossible que no en surtis escaldat. Tu, o la gent que t'envolta. Algú patirà facis el que facis. Com en les batalles, del que es tracta és d'intentar que les baixes siguin les mínimes.

Deia Sidharta Gautama que el dolor és inevitable, però el patiment és opcional. Si en tenia, de raó... I és que per molts segles que portem a la Terra, a tots ens ha unit el mateix objectiu: estimar i ser estimats. Però, què és estimar? Quina és la diferència entre estimar i estar enamorat? Es pot estimar una persona i estar enamorat d'una altra? Es pot estar enamorat sense estimar? Es pot estimar sense estar-ne enamorat? Si la paraula "enamorar-se" inclou la paraula "amor",f-ins i tot en altre llengües on sembla que el significat (paraula per paraula) ha d'incloure dolor: "fall in love", "tomber amoureux"-, per què és tan diferent el que se sent quan s'estima i quan s'està enamorat?

Si el patiment és opcional, per què triem patir?