dissabte, 25 d’octubre de 2008

Dilemes

De vegades la vida ens condueix a un punt en què triïs el camí que triïs, serà impossible que no en surtis escaldat. Tu, o la gent que t'envolta. Algú patirà facis el que facis. Com en les batalles, del que es tracta és d'intentar que les baixes siguin les mínimes.

Deia Sidharta Gautama que el dolor és inevitable, però el patiment és opcional. Si en tenia, de raó... I és que per molts segles que portem a la Terra, a tots ens ha unit el mateix objectiu: estimar i ser estimats. Però, què és estimar? Quina és la diferència entre estimar i estar enamorat? Es pot estimar una persona i estar enamorat d'una altra? Es pot estar enamorat sense estimar? Es pot estimar sense estar-ne enamorat? Si la paraula "enamorar-se" inclou la paraula "amor",f-ins i tot en altre llengües on sembla que el significat (paraula per paraula) ha d'incloure dolor: "fall in love", "tomber amoureux"-, per què és tan diferent el que se sent quan s'estima i quan s'està enamorat?

Si el patiment és opcional, per què triem patir?

2 comentaris:

Eulalia ha dit...

Potser per que tots tenim un puntet de massoquistes.
Molt bo el teu blog.
Una abraçada.

Amèlia ha dit...

Moltes gràcies, Eulalia. Sí, potser sí que tots tenim aquest puntet.